Dins portem un túmult de vivéncies, de dessitjos, de sensacions, que quan hi fem un siga saga ...
queda tot remenat i no sabem on han quedat col.locades les coses.
No he deixat d'existir, ni de viure, només he deixat d'escriure.
I recordo coses i rememoro escrits i coi, que punyetes! nena torna a escriure que potser així
espantarem junts els fantasmes i dimonis.
I potser així, acabaràs de florir, com una bona capulla ;)
Lentitud
No m'agrada córrer.
Ni que em donguin preses, ni presionin per anar cap on volen.
Però sé que sóc lenta, de vegades massa.
No sóc de compartir a la balalà.
Sí, massa closa dins meu, que hi farem...
Son molts anys guardant una part de mí que no agradava.
Però a la fí no la puc deixar guardada, per que sí.
Jo crec que poden coexistir ambes dues, tot i ser tan complexe.
Faig servir noms que potser ubiquen una mica millor qué sento o qué visc.
Però a la fí les coses, suposo que son les mateixes.
Una paraula que no m'agrada es la de submís/a.
Em trasmet una sensació de fer veure, de jugar, de complaure's, no sé com explicar-ho.
M'agrada més l'esclau/va.
M'agrada jugar es clar, m'agrada la complicitat,
però vull sentir-lo petit...
Com aquell noi, dolç, tendre i vergonyos... que saltava només per que l'apretava.
Que em demanava que no li fés l'amor, que no podía.
Que volía ser el meu gosset durant anys i no m'ho va dir... fins al cap de quatre anys.
Que es posava vermell i els ulls li ballaven quan me'l mirava fixament.
La pena, que va ser més tancat del que esperava...
va ser més reservat que jo encara...
i de vegades trobes algú petitó que sembla que congenia amb el que sents...
i la cagues altre cop... per qué li sembles una cosa o una altre.
Per que te por de viure o per qué no ho sé.
Suposo que apendre d'una... coneixent bé una part...
( que segur hi ha coses per descobrir encara )
es complexe nuar l'altre...
quan et sents vulnerable...
quant sents que ho vols moltíssim...
que has lluitat per poguer-ho viure amb naturalitat,
sense fer mal a l'altre part.
Segueixo sentint que no vull correr...
sí, ja sé, un diría que s'acaba el temps...
que s'acaben les oportunitats de trobar-lo.
Tot i patir, tot i anyorar aquell petit,
em sento molt afortunada.
Sí, vull estimar també,
vull esgarrapar, punyir, rebregar-ho tot i creixer amb ell,
jugar, descobrir, ser cómplice i per qué nó...
que sigui el meu nino... el meu nen...
i que pugui buidar-lo de dins i treure que hi té
i que ell pugui veure creixer que hi ha dins meu.
Segur que després no sóc tan poética, jajajaja.
Ni que em donguin preses, ni presionin per anar cap on volen.
Però sé que sóc lenta, de vegades massa.
No sóc de compartir a la balalà.
Sí, massa closa dins meu, que hi farem...
Son molts anys guardant una part de mí que no agradava.
Però a la fí no la puc deixar guardada, per que sí.
Jo crec que poden coexistir ambes dues, tot i ser tan complexe.
Faig servir noms que potser ubiquen una mica millor qué sento o qué visc.
Però a la fí les coses, suposo que son les mateixes.
Una paraula que no m'agrada es la de submís/a.
Em trasmet una sensació de fer veure, de jugar, de complaure's, no sé com explicar-ho.
M'agrada més l'esclau/va.
M'agrada jugar es clar, m'agrada la complicitat,
però vull sentir-lo petit...
Com aquell noi, dolç, tendre i vergonyos... que saltava només per que l'apretava.
Que em demanava que no li fés l'amor, que no podía.
Que volía ser el meu gosset durant anys i no m'ho va dir... fins al cap de quatre anys.
Que es posava vermell i els ulls li ballaven quan me'l mirava fixament.
La pena, que va ser més tancat del que esperava...
va ser més reservat que jo encara...
i de vegades trobes algú petitó que sembla que congenia amb el que sents...
i la cagues altre cop... per qué li sembles una cosa o una altre.
Per que te por de viure o per qué no ho sé.
Suposo que apendre d'una... coneixent bé una part...
( que segur hi ha coses per descobrir encara )
es complexe nuar l'altre...
quan et sents vulnerable...
quant sents que ho vols moltíssim...
que has lluitat per poguer-ho viure amb naturalitat,
sense fer mal a l'altre part.
Segueixo sentint que no vull correr...
sí, ja sé, un diría que s'acaba el temps...
que s'acaben les oportunitats de trobar-lo.
Tot i patir, tot i anyorar aquell petit,
em sento molt afortunada.
Sí, vull estimar també,
vull esgarrapar, punyir, rebregar-ho tot i creixer amb ell,
jugar, descobrir, ser cómplice i per qué nó...
que sigui el meu nino... el meu nen...
i que pugui buidar-lo de dins i treure que hi té
i que ell pugui veure creixer que hi ha dins meu.
Segur que després no sóc tan poética, jajajaja.
Ofrenes
Sents que vols estar.
Sento que vull que hi siguis.
No em preocupa qué sembli.
Ni si sóc massa fleuma, ni massa "petita".
Ni si he de semblar una dómina, ni si creuen que sóc ama.
No sé si cal cap cartell.
Només saber que vols ser-hi.
Que anyores un gest tant senzill i alhora...
Tan especial per ambdós.
De genolls al meu costat, mentre parlo de manera entretinguda,
que somric a una i al altre.
Que ens veiem amb ells que feia uns díes que no coincidíem.
I jo em posso un guant...
i tu saps per qué és.
Per tornar-te el teu gest, serà a la vegada discret i profund.
Per acaronarte suaument el cap.
Com agraïment.
Sento que vull que hi siguis.
No em preocupa qué sembli.
Ni si sóc massa fleuma, ni massa "petita".
Ni si he de semblar una dómina, ni si creuen que sóc ama.
No sé si cal cap cartell.
Només saber que vols ser-hi.
Que anyores un gest tant senzill i alhora...
Tan especial per ambdós.
De genolls al meu costat, mentre parlo de manera entretinguda,
que somric a una i al altre.
Que ens veiem amb ells que feia uns díes que no coincidíem.
I jo em posso un guant...
i tu saps per qué és.
Per tornar-te el teu gest, serà a la vegada discret i profund.
Per acaronarte suaument el cap.
Com agraïment.
Miratge
Emociona quan li tens afecte a algú,
quan després de molt de temps hi ha molta tendreça,
quan escoltant la veu es nota una gran escalfor mutua.
Sorpren quan un mostra però amaga,
quan un diu, però desmenteix,
quan sobretot penja les decisions sempre,
en mans del interlocutor,
independentment del que faci un mateix.
No m'agrada que tibin de mí,
que em mostrin alló que m'agradaría,
a canvi de seguir el fil del seu dessitg.
No puc...
i quan ho veig a venir,
o quan ho sento...
el camí de cop es talla,
no vol dir que em torni de gel.
Però en venen a la ment imatges de mil vegades,
que suposadament m'han regalat...
i només eren bombonets plens de quelcom que no m'interessava a mi.
Sóc tossuda de mena, sí.
I no ho vull així per que sí, ni amb quí més ho volgués.
quan després de molt de temps hi ha molta tendreça,
quan escoltant la veu es nota una gran escalfor mutua.
Sorpren quan un mostra però amaga,
quan un diu, però desmenteix,
quan sobretot penja les decisions sempre,
en mans del interlocutor,
independentment del que faci un mateix.
No m'agrada que tibin de mí,
que em mostrin alló que m'agradaría,
a canvi de seguir el fil del seu dessitg.
No puc...
i quan ho veig a venir,
o quan ho sento...
el camí de cop es talla,
no vol dir que em torni de gel.
Però en venen a la ment imatges de mil vegades,
que suposadament m'han regalat...
i només eren bombonets plens de quelcom que no m'interessava a mi.
Sóc tossuda de mena, sí.
I no ho vull així per que sí, ni amb quí més ho volgués.
Columpi
Sí, m'emociono.
Estava asseguda a aquella espécie de columpi...
Em vaig nuar els peus.
Poca llum.
Música de fons.
Cómplices aprop.
I jo imaginava...
que duia una capseta amb cintes,
amb oli de massatge i sencies.
Que hi era allà, despullat.
Que el trepitjava jugant amb el seu cos.
Que em possava cintes als peus,
després de fer-me un massatge.
Que estava assegut allà a la vora.
Mirantme, escoltant com reiem.
I esperant, neguitós, molt.
I jo feliç...
molt feliç.
M'emociona recordar-ho i encara em corprén més pensar que potser...
Estava asseguda a aquella espécie de columpi...
Em vaig nuar els peus.
Poca llum.
Música de fons.
Cómplices aprop.
I jo imaginava...
que duia una capseta amb cintes,
amb oli de massatge i sencies.
Que hi era allà, despullat.
Que el trepitjava jugant amb el seu cos.
Que em possava cintes als peus,
després de fer-me un massatge.
Que estava assegut allà a la vora.
Mirantme, escoltant com reiem.
I esperant, neguitós, molt.
I jo feliç...
molt feliç.
M'emociona recordar-ho i encara em corprén més pensar que potser...
Construint iconografíes
Som moltes facetes, com un diamant...
Segons ens reflexi la llum... segons em miris, veuràs una o altre cosa.
Fins i tot si t'hi capfiques veuràs alló que no hi ha.
No sóc de clasificar-les per nom, prefereixo ordenar-les per emocions que trameten.
Suposo que deuen estimular un punt concret al cervell i aixó marca la subtil diferéncia.
Així que dins dec dur una calaixera d'aquelles antigues, amb mil coses guardades, sota un ordre un tant instintiu.
Un instint que té un calaix, que des de fora sembla com els altres... però quan l'obres...
té una capacitat que no es diría pas des de fora, es l'instint sexual.
Trobo que el sexe son moltes coses, algunes que s'anomenen sovint ( potser massa )
i d'altres que no s'anomenen quasi mai.
No es quelcom que em preocupi no tenir noms per descriure dessitjos, els puc explicar,
de vegades però, l'altre té pressa per tenir respostes clares i concises sobre el que li encurioseix,
necesita catalogar, catalogar-se, posicionar-se, col.locar-te, per tenir certeses, per saber per on tirar.
No sóc d'ajudar en aquets casos ( en d'altres tampoc, sincerament ) m'agrada veure el batibull, la batalla per intentar tenir respostes molt abans d'elaborar les preguntes.
No m'agrada certa nomenclatura, per a mí no té cap implicació que s'acosti al que sento, al que visc i al que vull dur a terme. Per tant, no crec que lluiti per aclarir gaire el que els altres en pensin d'alló.
Com a molt puc explicar quines paraules expliquen un poc qué vull dir.
Un home que se senti petit al meu costat.
Resum moltes coses que sento.
Tendreça, complicitat, joc, amistad, crueltat, dessitg, conexença, creixement, indiferéncia, dobles o triples sentits, transparéncia, sinceritat, continuitat, duresa, exigéncia, sensualitat, sentits alerta, observació, esforç, compromís.
Tot aixó dubto que es dongui en un instant, per tant, trobo, com en una relació de qualsevol altre tipus, s'ha de construir quelcom, amb dedicació.
El que vull explicar, es que no crec que ompli compartir quelcom tan intim com son els dessitjos, de qualsevol manera, tampoc cal caure en l'idealització, que semos jumanos i la caguem tots, per sort.
Segons ens reflexi la llum... segons em miris, veuràs una o altre cosa.
Fins i tot si t'hi capfiques veuràs alló que no hi ha.
No sóc de clasificar-les per nom, prefereixo ordenar-les per emocions que trameten.
Suposo que deuen estimular un punt concret al cervell i aixó marca la subtil diferéncia.
Així que dins dec dur una calaixera d'aquelles antigues, amb mil coses guardades, sota un ordre un tant instintiu.
Un instint que té un calaix, que des de fora sembla com els altres... però quan l'obres...
té una capacitat que no es diría pas des de fora, es l'instint sexual.
Trobo que el sexe son moltes coses, algunes que s'anomenen sovint ( potser massa )
i d'altres que no s'anomenen quasi mai.
No es quelcom que em preocupi no tenir noms per descriure dessitjos, els puc explicar,
de vegades però, l'altre té pressa per tenir respostes clares i concises sobre el que li encurioseix,
necesita catalogar, catalogar-se, posicionar-se, col.locar-te, per tenir certeses, per saber per on tirar.
No sóc d'ajudar en aquets casos ( en d'altres tampoc, sincerament ) m'agrada veure el batibull, la batalla per intentar tenir respostes molt abans d'elaborar les preguntes.
No m'agrada certa nomenclatura, per a mí no té cap implicació que s'acosti al que sento, al que visc i al que vull dur a terme. Per tant, no crec que lluiti per aclarir gaire el que els altres en pensin d'alló.
Com a molt puc explicar quines paraules expliquen un poc qué vull dir.
Un home que se senti petit al meu costat.
Resum moltes coses que sento.
Tendreça, complicitat, joc, amistad, crueltat, dessitg, conexença, creixement, indiferéncia, dobles o triples sentits, transparéncia, sinceritat, continuitat, duresa, exigéncia, sensualitat, sentits alerta, observació, esforç, compromís.
Tot aixó dubto que es dongui en un instant, per tant, trobo, com en una relació de qualsevol altre tipus, s'ha de construir quelcom, amb dedicació.
El que vull explicar, es que no crec que ompli compartir quelcom tan intim com son els dessitjos, de qualsevol manera, tampoc cal caure en l'idealització, que semos jumanos i la caguem tots, per sort.
Peus
Sembla mentida, però des de temps que no puc descomptar...
m'han donat plaers que inesperats.
Poc ho he treballat, es cert.
Poc ho he desenvolupat.
I tot i així, sé que hi ha un potencial enorme...
per petits detalls que he anat descobrint.
Crec que l'important ja no és amb quí compartir-ho,
si no que el fet d'esperar-te, no faci que es quedi en standby.
I jugar amb ells, alimentar-los i ejercitar alló que dessitjo.
El que més m'agrada es que no s'enmarca en quelcom concret,
o no només en alló, el ventall és ampli.
Uns mitjons japonesos, unes sabatilles de ballet, unes botes, unes sandalies, unes cintes i per que nó pintures, cintes, pedretes, flors, qualsevol cosa pot servir per jugar amb ells i guarnir-los.
m'han donat plaers que inesperats.
Poc ho he treballat, es cert.
Poc ho he desenvolupat.
I tot i així, sé que hi ha un potencial enorme...
per petits detalls que he anat descobrint.
Crec que l'important ja no és amb quí compartir-ho,
si no que el fet d'esperar-te, no faci que es quedi en standby.
I jugar amb ells, alimentar-los i ejercitar alló que dessitjo.
El que més m'agrada es que no s'enmarca en quelcom concret,
o no només en alló, el ventall és ampli.
Uns mitjons japonesos, unes sabatilles de ballet, unes botes, unes sandalies, unes cintes i per que nó pintures, cintes, pedretes, flors, qualsevol cosa pot servir per jugar amb ells i guarnir-los.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)