Columpi

Sí, m'emociono.

Estava asseguda a aquella espécie de columpi...
Em vaig nuar els peus.
Poca llum.
Música de fons.
Cómplices aprop.

I jo imaginava...
que duia una capseta amb cintes,
amb oli de massatge i sencies.

Que hi era allà, despullat.
Que el trepitjava jugant amb el seu cos.
Que em possava cintes als peus,
després de fer-me un massatge.

Que estava assegut allà a la vora.
Mirantme, escoltant com reiem.
I esperant, neguitós, molt.

I jo feliç...
molt feliç.

M'emociona recordar-ho i encara em corprén més pensar que potser...