Fàcil o no

Sería fàcil escriure el que fós, per seduir, per quedar bé.
Però no és la finalitat d'aquest espai.
Vull fer l'esforç de mirar a dins amb sinceritat,
però apart que costa... em fot.

Em fot dessitjar-ho amb tanta força que atropellaría el que fós...
però no atropello res, ho cuido tot, procuro fer les coses de manera maca,
amb paciencia, amb tendreça... tal i com ho sento.

I tinc ganes de petar els vidres de totes les cúpules que ens amaguen,
que ens tanquen i cremar tot el que fós.

Em fot ser il.lusa, sí.

Em fot ser confiada, sí.

Em fot sentir coses i creure que estic construint.

I no passa gaire sovint, acostumo a deixar passar coses al meu voltant... moltes...
que rellisquen i deixo escolar per les mans, per qué no som com voldría,
no son com sento.

Es com si en tenir una llavor, la poses sobre el terra i quan comença a brotar...
s'ha d'arrancar per un motiu o altre.

I no sóc de viure les coses de manera imaginaria... ni de manera momentànea...
i cada cop que començo, cansa, per que fà mal... cansa obrir-se,
lo poc que ho faig ( imaginat ), cansa posar atenció a com, al qué, a quí.

Donen ganes de fotre un pet al cul a les coses i que desapareguin... total no hi ha amb quí compartir-ho i després diuen que n'hi han a dojo i que no troben amb qui?

Segur que busquen quelcom de debo?... no ho cuestionaré, però, en tinc dubtes.

No penso fer el que s'espera, ni mostrar-me com s'espera, ni jugar com volen els demés.

Sóc com sóc i tot i que segurament em costarà molt més del que em pensava, et trovaré, ja pots amagarte, ja, que et tortutaré fins a la fí, jejeje fins sentir-me plena.

I llavors descansaré, per tornar-hi a començar.