Sembla mentida, però des de temps que no puc descomptar...
m'han donat plaers que inesperats.
Poc ho he treballat, es cert.
Poc ho he desenvolupat.
I tot i així, sé que hi ha un potencial enorme...
per petits detalls que he anat descobrint.
Crec que l'important ja no és amb quí compartir-ho,
si no que el fet d'esperar-te, no faci que es quedi en standby.
I jugar amb ells, alimentar-los i ejercitar alló que dessitjo.
El que més m'agrada es que no s'enmarca en quelcom concret,
o no només en alló, el ventall és ampli.
Uns mitjons japonesos, unes sabatilles de ballet, unes botes, unes sandalies, unes cintes i per que nó pintures, cintes, pedretes, flors, qualsevol cosa pot servir per jugar amb ells i guarnir-los.
4 comentaris:
Sensitiu. bonic.
Toni
Saluts;
Lleguint aquest espai, he descobert poèmes molt bonics. Però el que més m´han fascinat és la seva temàtica; parlem del descobriment de aquests móns, de la fantasia que tenen i el enorme potencial i il-lusió que generen en la persona que els va descobrin, per damunt dels medis i d´altres questions més mítiques.
Les meves sinceres felicitacions per la teva sensibilitat i per transmetre amb tan lirisme aquests mons i sentirs.
Spirit de Zoe
escupe catalan sonandote los mocos.
escupe catalan sonandote los mocos.
Publica un comentari a l'entrada