Sents que vols estar.
Sento que vull que hi siguis.
No em preocupa qué sembli.
Ni si sóc massa fleuma, ni massa "petita".
Ni si he de semblar una dómina, ni si creuen que sóc ama.
No sé si cal cap cartell.
Només saber que vols ser-hi.
Que anyores un gest tant senzill i alhora...
Tan especial per ambdós.
De genolls al meu costat, mentre parlo de manera entretinguda,
que somric a una i al altre.
Que ens veiem amb ells que feia uns díes que no coincidíem.
I jo em posso un guant...
i tu saps per qué és.
Per tornar-te el teu gest, serà a la vegada discret i profund.
Per acaronarte suaument el cap.
Com agraïment.
4 comentaris:
Es molt bonic; hi ha alguna persona molt afortunada, que potser no ho sap valorar. Que tinguis sort. toni
Saluts;
Doncs les meves felicitacions. Sí, és molt bonic, però sobre tot reflecteix molt bé com no importen les apariències, si no els sentiments, como dóna igual el que es sigui, per que ja es sap...
Un salut, i les meves humids felicitaciones per la resta de poemes.
escupe catalan sonandote los mocos.
escupe catalan sonandote los mocos.
Publica un comentari a l'entrada